L’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras, ha expressat la seva preocupació pel futur de l’aranès després de la intervenció que els representants de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana han fet avui a l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. Terricabras, que és un dels copresidents de l’Intergrup, ha convidat els acadèmics de la llengua occitana a la Vall d’Aran perquè exposessin en quina situació ha quedat l’aranès després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del febrer passat en què declarava “inconstitucional” l’ús preferent de l’aranès en aquell territori.
“Sense l’especial protecció de què ha gaudit l’aranès en els últims anys, tindrà realment difícil la seva supervivència perquè la situació de desequilibri davant del català i del castellà és molt important”, ha dit Terricabras. En la seva opinió, el problema de fons és “el menyspreu que l’Estat espanyol ha tingut històricament per la pluralitat i la riquesa lingüística, que ara pot ser letal per l’aranès. Per això, era important que avui poguessin expressar la seva problemàtica al Parlament Europeu”.
Cooficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà
La delegació aranesa ha estat formada per Jusèp Loís Sans, president de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Jèp de Montoya, president de la Secció Aranesa de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, i Ròsa Salgueiro, secretària de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. En la seva exposició, han recordat que l’any 2006, amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà. Han afegit que aquesta oficialitat, així com la resta de l’Estatut, va ser acceptada per el Congrés dels Diputats i votada favorablement en referèndum pel poble català. I han volgut remarcar que aquest reconeixement és una mostra d’ “enorme respecte per a la identitat aranesa, que una llengua parlada a Catalunya en un territori de 10.000 habitants fos declarada oficial en un territori de 7,5 milions d’habitants”. També han assenyalat que “és l’únic territori on la llengua occitana rep un tracte tan important”.
Per això, la sentència del TC els genera una profunda preocupació ja que “sense una preferència lingüística, l’occità no podrà ocupar un espai important i destacat a l’administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació i en altres àmbits socials fonamentals que li permeti seguir viva”. “La negació de la seva preferència és el principi argumental de la seva eliminació”, conclouen.
i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa
