Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Europa es va acostant

articles 26 maig 2018

Ja fa quatre anys que sóc parlamentari a Brussel·les. Han estat anys gratificants, però difícils. A Brussel·les hi rebota tot: les dificultats i els problemes no solament de la Unió Europea sinó també de tots els països amb qui té contacte o bé on vol influir. De fet, el prestigi de la Unió Europea és superior a la seva real capacitat d’influència. I és que la Unió, com a tal, encara no existeix. Continua essent un Club d’Estats, sovint força més preocupats pels seus interessos que per les necessitats dels altres.

El cas de l’abandonament majoritari i brutal dels refugiats aquests darrers anys n’és segurament l’exemple més lamentable. Fins que els Estats no acceptin algun control més o menys federalitzador, que els faci actuar de forma unida i coordinada, serà molt difícil que la Unió avanci decididament en el sentit de servir els ciutadans i els pobles d’Europa, tal com ho formulaven els iniciadors del projecte. I com que gats amb gats no s’esgarrapen, de moment van fent.

Això explica que la Comissió Juncker vagi donant recolzament a l’Estat espanyol: no vol problemes, no li cal plantejar-ho a ningú i, sobretot, actua com a hooligan del PP espanyol. Recordem que els tres màxims dirigents europeus -Juncker, Tajani i Tusk- pertanyen tots tres al Partit Popular europeu. I malgrat tot, les coses comencen a canviar per a Espanya. Com més es coneix el caràcter autoritari de l’endurit règim del 78 (llei mordassa, connexió executiu-judicial, interpretació brutal del 155 que no té res a veure amb el text original, etc.), més sorpreses i dubtes van apareixent en els parlaments, en els mitjans i en l’opinió pública europeus.

Tinc ben bé la impressió que Espanya és encara una gran desconeguda a Europa. De fet, així com nosaltres diem «això em sona a xinès» quan no entenem una cosa, els alemanys han dit sempre «això em sona a espanyol». Per això convé que Europa comenci a entendre de què va, per on va Espanya. Segurament llavors s’entendrà millor la situació de Catalunya i augmentarà la comprensió i simpatia per la causa catalana.

En el Parlament Europeu no hem demanat mai que els col·legues es posicionin a favor de la independència de Catalunya. Això no els correspon, ho hem de decidir els catalans. El que demanem és que la sensibilitat democràtica europea empenyi a afavorir el diàleg entre Catalunya i Espanya. Perquè el que és increïble és que Espanya tingui el poc tacte i el poc sentit d’actuar contra Catalunya amb la duresa amb què s’acostuma a tractar, malauradament, una colònia incòmoda. Catalunya és molt important per a Espanya, s’ha dit i repetit. Ara, no ho sembla.

Però els jutges, els ciutadans i els mitjans europeus es van acostant al problema real, cada dia amb més coneixement de causa. Ho fan molt poc a poc, ja ho sé, i ho lamento. Però ho fan.

Article publicat al diari la Jornada el 26 de maig de 2018

_dissabte, 26 maig 2018 articles

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG