Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Des de Viena: separació de poders [CAT/CAST]

notícies 5 octubre 2018

Amb la quantitat d’actes, també de caràcter sociopolític, que es duen a terme tots els dies, no és rar -potser estrany- que alguns esdeveniments de rellevància quedin ocults i passin inadvertits. Per això em sembla interessant assenyalar un Fòrum sobre Drets Fonamentals que acaba de tenir lloc a Viena.

Al Parlament Europeu dirigeixo un informe sobre la situació dels Drets Fonamentals a la Unió Europea el 2017. És evident que l’informe pot abordar moltíssimes qüestions, però m’he limitat a subratllar temes molt crucials, alguns dels quals es vénen arrossegant d’anys anteriors. Els temes escollits per mi i acceptats pels meus companys de comissió són l’Estat de dret i la separació de poders, la migració, els drets de la dona, la llibertat de premsa, d’expressió i de reunió, el racisme i la xenofòbia, així com altres discriminacions de divers tipus. Lamentablement, en aquests àmbits, i en alguns d’altres, la Unió Europea presenta deficiències que, en ocasions són molt alarmants.

És precisament en aquesta mateixa línia de crítica europeista que fa pocs dies el Parlament Europeu ha aprovat, per una insòlita majoria de dos terços, una denúncia contra Hongria per anar contra drets fonamentals, crítica que ara hauran de substanciar la Comissió i el Consell europeus.

El meu informe sobre aquestes qüestions el 2017 és el que explica la meva participació en el fòrum vienès sobre Drets Fonamentals, que acull més de mil cinc-centes persones en tres dies i organitza nombroses taules rodones. Els meus companys de taula eren il·lustres representants de la judicatura europea i d’organismes que defensen els drets humans i lluiten contra la corrupció. Als components d’aquesta taula ens va correspondre tractar específicament el problema de la corrupció en relació amb la independència judicial.

Les nostres aportacions es van referir bàsicament a la necessària separació de poders per garantir el funcionament efectiu de l’Estat de dret. I ens ocupem també de debatre sobre la funció de la llei: és ella la que regeix, sent nosaltres simples destinataris, o som nosaltres que ens hem de servir de la llei per estar ben regits? La diferència no és banal. O és la llei la que s’imposa de forma directa com si la seva aplicació fos innocent, o bé som nosaltres que procurem que la llei vagi en la nostra ajuda i servei. La meva posició, sens dubte, va ser defensar la segona posició, segons la qual la llei està feta per a les persones i no les persones per a la llei. Perquè les persones són propietàries de la llei i, gràcies a ella, viuen o pateixen.

Es va tractar d’un debat de gran interès teòric. Però també va baixar a referències concretes i el debat va quedar unit a la denúncia recent de la situació a Hongria. S’hi van afegir referències a uns altres dos països.

a) D’una part, es va esmentar el cas de Polònia, on les branques executiva i legislativa interfereixen sistemàticament i abusivament amb la legislatura. Precisament el 24 de setembre passat la Comissió Europea va decidir portar Polònia a la Cort de Justícia de la Unió per les violacions del principi d’independència judicial creades per la nova Llei Polonesa sobre el Tribunal Suprem.

b) D’una altra part, va sorgir el cas d’Espanya. Es van assenyalar bàsicament tres aspectes: els superpoders donats el 2015 al Tribunal Constitucional, criticats per la Comissió de Venècia; els intercanvis de correus electrònics entre magistrats insultant líders independentistes (“fills de puta, cucs, nazis…”), amb el que es posa en dubte la independència de molts jutges en cas d’haver de participar en judicis que els afectin; la continuada acusació de rebel·lió i sedició a líders independentistes, encara que jutges d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa l’han desestimat.

L’Agència de Drets Fonamentals, organitzadora del Fòrum, es va convertir amb això en seu d’un altre debat bàsic per a la democràcia.

 

Versión en castellano:

Con la cantidad de actos, también de carácter socio-político, que se llevan a cabo todos los días, no es raro (quizás extraño) que algunos eventos de relevancia queden ocultos y pasen inadvertidos. De ahí que me parezca interesante señalar un Fórum sobre Derechos Fundamentales que acaba de tener lugar en Viena.

En el Parlamento Europeo dirijo un informe sobre la situación de los Derechos Fundamentales en la Unión Europea en 2017. Es evidente que el informe puede abordar muchísimas cuestiones, pero me he limitado a subrayar temas muy cruciales, algunos de los cuales se vienen arrastrando de años anteriores. Los temas escogidos por mí y aceptados por mis compañeros de comisión son el Estado de derecho y la separación de poderes, la migración, los derechos de la mujer, la libertad de prensa, de expresión y de reunión, el racismo y la xenofobia, así como otras discriminaciones de diverso tipo. Lamentablemente, en estos ámbitos, y en algunos otros, la Unión Europea presenta deficiencias que, en ocasiones son muy alarmantes. Es precisamente en esta misma línea de crítica europeísta que hace pocos días el Parlamento ha aprobado, por una insólita mayoría de dos tercios, una denuncia contra Hungría por ir contra derechos fundamentales, crítica que ahora deberá substanciar la Comisión y el Consejo Europeos.

Mi informe sobre esas cuestiones en 2017 es el que explica mi participación en el foro vienés sobre Derechos Fundamentales, que acoge a más de mil quinientas personas en tres días y organiza numerosas mesas redondas. Mis compañeros de mesa eran ilustres representantes de la judicatura europea y de organismos que defienden los derechos humanos y luchan contra la corrupción. A los componentes de esa mesa nos correspondió tratar específicamente el problema de la corrupción en relación con la independencia judicial.

Nuestras aportaciones se refirieron básicamente a la necesaria separación de poderes para garantizar el funcionamiento efectivo del Estado de derecho. Y nos ocupamos también de debatir sobre la función de la ley: ¿es ella la que rige, siendo nosotros simples destinatarios, o somos nosotros quienes debemos servirnos de la ley para estar bien regidos? La diferencia no es banal. O es la ley la que se impone de forma directa como si su aplicación fuera inocente, o bien somos nosotros quienes procuramos que la ley acuda en nuestra ayuda y servicio. Mi posición, desde luego, fue defender la segunda posición, según la cual la ley está hecha para las personas y no las personas para la ley. Porque las personas son dueñas de la ley y, gracias a ella, viven o sufren.

Se trató de un debate de gran interés teórico. Pero también se bajó a referencias concretas y el debate quedó unido a la denuncia reciente de la situación en Hungría. A ello se añadieron referencias a otros dos países.

a) De una parte, se mencionó el caso de Polonia, donde las ramas ejecutiva y legislativa interfieren sistemática y abusivamente con la legislatura. Precisamente el 24 de setiembre pasado la Comisión Europea decidió llevar Polonia a la Corte de Justicia de la Unión por las violaciones del principio de independencia judicial creadas por la nueva Ley Polaca sobre la Corte Suprema.

b) De otra parte, surgió el caso de España. Se señalaron básicamente tres aspectos: los superpoderes dados el 2015 al Tribunal Constitucional, criticados por la Comisión de Venecia; los intercambios de correos electrónicos entre magistrados insultando a líderes independentistas (“hijos de puta, gusanos, nazis…”), con lo que se pone en duda la independencia de muchos jueces en caso de tener que participar en juicios que les afecten; la continuada acusación de rebelión y sedición a líderes independentistas, aun cuando jueces de Alemania, Bélgica, Escocia o Suiza lo han desestimado.

La Agencia de Derechos Fundamentales, organizadora del Fórum, se convirtió con ello en sede de otro debate básico para la democracia.

 

[CAT] Article publicat a Públic el 5 d’octubre de 2018

[CAST] Artículo publicado a Público el 5 de octubre de 2018

_divendres, 5 octubre 2018 notícies

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG