Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Terricabras dóna suport a la diputada Liadh Ní Riada

notícies 30 març 2015

Durant l’última sessió plenària a Estrasburg, del 9 al 12 de març, i algunes setmanes abans i després, la diputada del Sinn Fein, Liadh Ní Riada, va fer una vaga lingüística negant-se a parlar en el Parlament Europeu en cap altra llengua que no fos la irlandesa. D’aquesta manera ha volgut denunciar la discriminació de la llengua irlandesa a la Unió Europea. L’irlandès és oficial des de 2007 però també des d’aquell any hi ha una derogació de l’aplicació de la llengua pactada entre la UE i el govern irlandès, segons la qual les institucions europees no estan obligades a garantir el dret a usar l’irlandès amb el mateix grau que amb les altres 23 llengües oficials de la Unió. Aquesta derogació és vigent fins a final de 2016. En aquest article per The Parliament Magazine, Josep-Maria Terricabras expressa la seva postura i la d’Esquerra Republicana al respecte.

Article:

Com a catalanoparlant que desitja que la seva llengua pugui ser un dia reconeguda oficialment per les institucions europees, entenc i dono el meu suport a la vaga lingüística que Liadh Ní Riada ha fet les últimes setmanes. De fet, ja li vaig expressar la meva solidaritat perquè compartim objectius, reptes i valors en aquesta matèria.

És conegut que els catalans hem estat lluitant durant anys pel reconeixement oficial de la nostra llengua a les institucions europees, fins ara sense èxit per l’oposició dels representants de l’estat espanyol. Per tant, sabem què significa per a la nostra llengua estar discriminada a les institucions europees. A més entenem que la mesura que va adoptar la senyora Ní Liada va ser per pressionar el govern irlandès, que té la clau per acabar amb la derogació de la llengua irlandesa a les institucions europees.

Fa uns mesos, el Parlament Europeu va fer una campanya, ara retirada per fer-hi “alguns canvis”, lloant el multilingüisme a la institució. Però el multilingüisme en el Parlament Europeu no serà complet fins que llengües com l’irlandès, el basc, el gallec o el català puguin ser usades amb normalitat a la institució. Sabem que el principal obstacle que tenim són els nostres respectius estats i per això estem treballant per tenir el nostre estat independent dins la Unió Europea.

La meva tasca:
_dilluns, 30 març 2015 notícies

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG