Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Carta sobre la feminització de la pobresa al vice-president Timmermans i a les comissàries Thyssen i Jurova

notícies 3 juny 2016

Benvolgut Vicepresident Timmermans,
Benvolguda Comissària Thyssen,
Benvolguda Comissària Jourova,

Malgrat que la igualtat de gènere sigui un dels valors fundacions de la Unió Europea i un dels objectius a assolir en l’estratègia Europa 2020, la realitat és molt lluny d’aquesta igualtat, i encara més després de l’inici de la crisi econòmica que ha afectat a tots els Estats Membres i que ha fet emergir amb preocupació el concepte de feminització de la pobresa.

El concepte feminització de la pobresa va aparèixer per primer cop als textos europeus al 2007, de la mà de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que la definia com «les dones tenen una major incidència en la pobresa que els homes, aquesta pobresa és més severa, i que la pobresa entre les dones està en creixement»

El 2016, després de més de 6 anys de crisi econòmica que ha suposat retallades severes en la provisió de serveis públics de tots els Estats Membres però sobretot dels Estat del Sud d’Europa, el risc de pobresa de les dones, i sobretot de les dones en famílies monoparentals o de les dones migrades, ha augmentat substancialment, mantenint així la bretxa que hi ha amb els seus companys.

Els indicadors que actualment serveixen per mesurar la pobresa o els guanys anuals, que sovint es limiten a segmentar els resultats per gènere per veure l’escletxa entre homes i dones, són profundament androcèntrics i per això s’estima que, amb uns altres indicadors la bretxa seria encara més gran. Calen nous indicadors que mesurin la riquesa per individus i no per llars i que permetin visibilitzar les treballadores de cura, les treballadores en economia submergida i altres indicadors de la vulnerabilitat de les dones europees que, amb les mesures actuals, s’invisibilitzen totalment.

Som conscients que la Unió Europea ha generat diversos documents on es declaren les seves bones intencions per reduir la desigualtat de gènere en tots els àmbits, fet que afavoriria la reducció de la feminització de la pobresa i que a més suposaria un augment del 12.4% del PIB per càpita fins a 2030, segons dades de la OCDE. Malgrat, doncs, la Directiva 2006/5/CE, els diversos Strategic Engagement for Gender Equality de la Comissió Europea, i el treball de la Comissió FEMM i de totes les institucions europees a favor de la igualtat entre homes i dones, la millora avança a passos molt lents, i es veu encara més minvada per la crisi econòmica i els consegüents ajustos econòmics.

Arran de l’anunci les darreres setmanes de possibles nous ajustos a diversos Estats Membres per arribar al compliment de dèficit, mostrem la nostra preocupació perquè aquests puguin representar, de nou, un empitjorament de la feminització de la pobresa i és que els serveis públics com ara les pensions, que seran reformades a Grècia, suposen un empitjorament dels nivells de pobresa sobretot femenina. Com detallava el “Taller sobre les principals causes de la pobresa femenina” realitzat ara fa un any pel Comitè FEMM, «Mentre la bretxa de gènere entre aquells amb risc de pobresa desprès de les transferències socials s’ha reduït un 0,9% des de 2008, la bretxa abans de les transferències socials s’ha eixamplat un 0,5%, per tant les dones estan es troben en especial risc de pobresa amb les retallades en l’Estat del Benestar». Per tant, és essencial que, quan es requereixin ajustos als Estats Membres, es tingui en compte el diferent impacte de gènere d’aquestes mesures i no només els nivells de creixement econòmic global que poden significar.

Si cada vegada trobem més persones treballadores pobres, la situació de les dones treballadores pobres és encara més preocupant ja que la precarització de les seves condicions laborals les empeny a la pobresa malgrat ser dones treballadores. És necessari, doncs, avançar en la igualtat entre homes i dones a la Unió Europea si no volem perdre el 50% de la nostra població, pagant-los menys per la mateixa feina, obligant-la a fer el triple de treballs a temps parcial, invisibilitzant el treball de cura i no tenint en compte que aquestes desigualtats durant la vida productiva afecten també les prestacions de jubilació o altres prestacions que depenen de la vida laboral.

És essencial que els successius Strategic Engagement for Gender Equality no sigui una repetició d’objectius del darrer pla, evidenciant així que les millores en la igualtat no són suficients i que les declaracions d’intencions de tots els organismes europeus i dels EM resultin en polítiques efectives i valentes per reduir d’una vegada per totes aquesta desigualtat que ens condemna a no ser la societat justa i igualitària que volem ser.

Josep-Maria Terricabras  // Ernest Maragall

_divendres, 3 juny 2016 notícies

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG