Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Presó, autoritat i lideratge

articles 27 agost 2018

Cada dia resulta més increïble, de fet, més insuportable, veure que Espanya té dirigents civils i polítics a la presó des de fa molts mesos amb acusacions que tots els tribunals europeus miren amb estupor, amb escàndol; acusacions que aquells tribunals rebutgen contundentment perquè són tribunals que apliquen la llei i no se la inventen. Resulta, és clar, igualment insuportable i escandalós que altres dirigents polítics o artistes hagin hagut d’abandonar Espanya per evitar precisament aquella presó injusta, senzillament cruel.

Són una presó i un exili que existeixen perquè a Espanya hi ha polítics, mitjans i jutges que odien i persegueixen els que no pensen ni actuen com ells. Som molts, som centenars de milers, els que fem costat als nostres presos i exiliats polítics. La casualitat històrica —que ho mou tot— ha fet que jo pogués estar molt a prop tant dels que van arribar a Brussel·les, des de les primeres hores en què van arribar, com dels empresonats, tot i que amb aquests els contactes han estat més escassos i difícils, sobretot el temps en què també han viscut exiliats en presons forasteres.

Tots hauríem de tenir, però, en compte que ara no és pas la primera vegada que Espanya té presos i exiliats polítics, ni és la primera vegada que els presos i exiliats són catalans. El que resulta potser més significatiu i lamentable és que això es vagi repetint al cap de cent, dos-cents o tres-cents anys, perquè aquesta continuïtat històrica en el terreny de la persecució i la repressió de les idees delata el profund estil autoritari i antidemocràtic que té certa Espanya profunda, estil que es manifesta tant en èpoques fosques i de crisi com en èpoques de pretesa llibertat.

Ara, però, em voldria referir expressament als actuals presos polítics. Els conec i els estimo tots. Es comporten amb una dignitat i una força absolutament admirables. Al capdavall, la presó política no busca simplement imposar un càstig suposadament exemplar per preservar l’ordre dels que es consideren els amos de l’Estat, sinó que busca sobretot anul·lar absolutament la voluntat i l’activitat dels empresonats. Es vol que desisteixin, que es rendeixin, que abandonin els seus ideals i projectes. Llarena fins i tot ha demanat que «abjuressin» de les seves idees, expressió que jo no sentia des que la vaig llegir en textos de la Inquisició. Però, ara té tota la lògica del món.

Ja no es fa veure, com fa uns anys, que a Espanya sense violència es podien defensar totes les causes, sinó que s’imputa violència a la defensa de qualsevol causa que no agradi, encara que l’única violència l’exerceixi el repressor. I què està passant? Doncs que els actuals presos independentistes, provadament pacífics, continuen forts a les presons i continuen dignes i serens, perquè els emparen la voluntat i la raó de milions de ciutadans també pacífics, també dignes.

Com que, en aquests darrers mesos, és amb l’Oriol Junqueras amb qui he tingut més contacte, vull destacar en ell l’exemple clar d’un estadista de cap a peus: ho era al Govern i ho és ara que, des de la presó, continua dirigint ERC i es continua ocupant del país, amb passió, amb coratge, en contacte amb alguns dels principals actors cívics i polítics. No és l’únic, però ell em recorda molt especialment la diferència que fa Max Weber entre l’«autoritat» que t’has guanyat, que se’t reconeix, i el «poder» que has d’imposar i defensar per por de perdre’l. El poder embogit ha tancat l’Oriol, i els ha tancat tots, a la presó, però no pot destruir la seva autoritat, la seva dignitat, l’autoritat moral i política que el poble reconeix lliurement. Per això, més enllà del sofriment personal, i també justament per aquest sofriment, tots els que reconeixem la dignitat dels nostres presos i l’autoritat del lideratge sabem que ja estem guanyant, que ja hem guanyat. Els disbarats del poder són i seran inútils.

 

Article publicat a “El Temps” el 27 d’agost de 2018

La meva tasca:
_dilluns, 27 agost 2018 articles

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG