Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Pel pluralisme al Parlament Europeu

articles 3 juliol 2018

«Davant d’una decisió que redueix la qualitat democràtica cal més que mai la unitat de tots aquells eurodiputats que representem els interessos dels catalans»

L’estructura i el funcionament de les institucions de la Unió Europea (UE) han patit, històricament, un dèficit democràtic. La relació que existeix entre els ciutadans i algunes de les seves institucions, particularment la Comissió, que representa el poder executiu, és escassa i excessivament indirecta.

Aquest dèficit democràtic, estudiat i contrastat per un gran nombre d’acadèmics, s’ha intentat reduir al llarg dels anys. Així, el Parlament Europeu, des del 1979, està format per membres escollits directament per la ciutadania els quals, junt amb el Consell, tenen la capacitat d’aprovar legislació comunitària. Per altra banda, la participació dels ciutadans europeus en l’acció política de la UE també s’ha vist ampliada a través de mecanismes com la Iniciativa Ciutadana Europea. A través d’aquest, si es compleixen els requisits necessaris, els ciutadans poden emplaçar a les institucions a legislar sobre temes concrets i influir d’aquesta manera en la política europea. Són petits passos que han contribuït a millorar la legitimitat del sistema institucional comunitari tot i que, des d’Esquerra Republicana, sempre s’ha insistit que són insuficients i que cal fer una democratització més profunda i definitiva d’aquestes eines i del sistema institucional de tota la Unió.

Aquesta setmana, però, es podria consumar per part del Parlament, la institució que gaudeix d’una legitimitat democràtica més directa, un retrocés pel que fa a la representació de la pluralitat europea. L’Eurocambra té previst votar una proposta del Consell -és a dir, dels estats- que pretén canviar el sistema electoral que regeix les eleccions europees. Concretament, aquesta modificació implicaria aprovar la introducció d’un llindar mínim de vots obligatori, que estaria entre el 2 i 5%, per a les circumscripcions electorals amb més de 35 escons. Aquesta reforma, en realitat, només tindria un impacte directe sobre Espanya i Alemanya, ja que són els dos únics estats amb circumscripció única i més de 35 escons per repartir entre les llistes participants i que encara no tenen un llindar específic. Aquesta disposició està pensada per implementar-se en les eleccions de l’any 2024, tot i que això no impediria que Espanya i Alemanya l’intentessin aplicar en les eleccions del 2019.

En termes pràctics, una reforma d’aquest estil implicaria que un partit com Esquerra, que fou primera força a Catalunya en les darreres eleccions europees, i que va treure més d’un 4% dels vots (i dos eurodiputats) a tot l’Estat, es quedaria ara sense futura representació al Parlament Europeu si l’Estat espanyol decidís aplicar un llindar del 5% (el màxim permès). Evidentment, això també afectaria la resta de partits d’àmbit català i d’altres nacions i regions de l’Estat, mentre que beneficiaria directament a les formacions d’àmbit estatal.  En el cas espanyol, el llindar mínim agreujaria encara més l’anomalia, en termes de representació de la pluralitat, que a hores d’ara ja suposa el fet que un estat de 47 milions d’habitants tingui una sola circumscripció electoral en les eleccions europees.

Aquesta reforma ha estat proposada per Alemanya amb la intenció oficial de frenar el pas als partits d’extrema dreta i amb la intenció real d’eliminar la presència de partits petits a l’Eurocambra. No és pas així com s’ha de frenar la presència de l’extrema dreta sinó amb polítiques que, pel que sembla, els partits més grans no han estat capaços de fer fins ara. Amb mesures com aquesta estarem perjudicant la pluralitat i la qualitat democràtica de tota l’Eurocambra, un instrument que, precisament, fou constituït per democratitzar Europa, no pas a la inversa.

La proposta es portarà a plenari aquest dimecres i, si és aprovada (es necessita majoria absoluta de 376 vots), farà més difícil que els interessos de Catalunya, siguin del color que siguin, arribin a tenir veu diferenciada al Parlament Europeu i obligarà a fer aliances electorals. És clar que això es pot fer, tal com ja s’ha fet en el passat. Però l’intent d’eliminació dels grups nacionals més petits és evident i, certament, rebutjable. Per aquest motiu, davant d’una decisió que redueix la qualitat democràtica, limita la pluralitat i afecta els interessos de Catalunya, cal més que mai la unitat de tots aquells eurodiputats que d’una manera o altra, representem els interessos dels catalans. Cal defensar la representació plural, la llibertat i la veu de tots els ciutadans d’Europa.

*Article escrit conjuntament pels eurodiputats d’ERC Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé. Publicat a NacióDigital el 3 de juliol de 2018.

La meva tasca:
_dimarts, 3 juliol 2018 articles

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG