Josep-Maria Terricabras Esquerra Republicana de Catalunya Els Verds | Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu

Drets i deures democràtics

articles 3 setembre 2018

«Allò que no pot ser és que els uns impedeixin la llibertat d’expressió dels altres. Tots es poden expressar i tots han de respectar l’expressió dels altres»

Tothom sap que els drets i els deures van lligats, és a dir, que quan un col·lectiu de ciutadans té determinats drets, els altres ciutadans i les institucions tenen el deure de respectar-los i fer que es compleixin. Un individu no en té mai tot sol, sinó únicament perquè és membre d’un col·lectiu que en té. Això passa amb els majors d’edat, els pensionistes i els membres de grups professionals, religiosos, polítics o d’associacions reconegudes. Quan a un individu es concedeix alguna cosa que no li ve avalada per cap grup al qual pugui pertànyer, llavors no li és concedit un dret sinó un privilegi. I una societat democràtica no és amiga dels privilegis.

Per això és a tots els ciutadans a qui es reconeix el dret d’expressar-se. Però com que pensen de maneres molt diverses, també es reconeix que tots puguin expressar-se de manera molt diversa. Allò que no pot ser és que els uns impedeixin la llibertat d’expressió dels altres. Tots es poden expressar i tots han de respectar l’expressió dels altres.

I és evident que això no ho faran pas només dins de casa seva, sinó també al carrer i als espais públics. Afirmar que han de ser ‘neutrals’ només pot voler dir que no es pot negar a ningú que s’hi manifesti, però no pas que no s’hi pugui manifestar ningú. Això seria afirmar que la societat no admet vida pública, seria com dir que es volen prohibir les manifestacions, les rues esportives, les processons, les desfilades de moda o les festes de la mainada.

És molt sorprenent que algú afirmi que un ajuntament no es pot pronunciar en cap sentit, quan resulta que el seu govern ha estat elegit per una majoria de ciutadans. Que potser es volen suprimir les eleccions, que es vol que els ciutadans no triïn? Perquè la vida pública és sempre el resultat de la tria dels ciutadans. I una majoria també ha de respectar sempre la minoria, però ni la majoria s’ha de doblegar a la minoria –seria ridículament contradictori– ni la minoria pot afirmar que el seu poder és el mateix que el de la majoria, simplement perquè no l’és.

Tots tenim drets ciutadans. I tots els hem de poder exercir. Però la minoria no pot impedir que la majoria s’expressi. Sobretot no ho pot impedir amb violència. Als uns i als altres, els avalen els vots. Si no, és que ja no volem viure en una societat civilitzada sinó en una de terriblement degradada que no reconeix les formes democràtiques. El respecte que ens devem els uns als altres ha de reconèixer la realitat social i política en què vivim.

 

Article publicat a VilaWeb l’1 de setembre del 2018.

La meva tasca:
_dilluns, 3 setembre 2018 articles

Subscriu-te al meu butlletí

i assabenta’t de totes les últimes novetats des d’Europa

2018 © Tots els drets reservats · Avís legal · Política de privacitat
NEORG